dijous, 28 de maig del 2009
LA NOSTRA MÀQUINA
Al cole, vam pensar molta estona que podriem fer i a la Júlia se li va acodir de fer un autocar. Vam pensar que era bona idea i vam quedar al meu gratge al dimecres per fer-lo.
Quan hi vam anar, ho vam provar, vam trobar que era massa difícil i vam provar de fer una ballerina que gira.
Hi vam tornar a un dimecres i ho vam fer.
Avui li hem ensenyat a la Cèlia i ens ha posat Exel·lent.
dimarts, 12 de maig del 2009
ENTORN VERD AL RIU FRANCOLÍ
El dia 11 de maig vam anar al riu francolí caminant al costat del Pont de goi.
Primer de tot vam parlar una miqueta de que nosaltres, les persones, conteminem el riu.
Després ens vam posar per grups i vam buscar animals que viuen al riu i ens donen l'índex de contaminació.
El Marc i jo vam trobar:
Cargols d'aigua (3).
Bètids (6).
Culleretes (5).
Larves d'odonats (6).
Simúlits (5) i vam acabar a dintre del riu!
Ens va donar 25 i despres dividit entre 5 va donar 5.
Vam saber que aquell tram de riu no està gaire contaminat però podria estar millor.
Tot seguit, vam plantar un àlber amb un tutor a la vora del riu. Mentre uns tiraven terra, els altres tiraven aigua.
divendres, 8 de maig del 2009
EL MEU CONTE DE LA CREU ROJA
Jo i la meva germana vam sortir a pescar amb la barca de la Nostra avia.
Em deia Manel i la meva germana Clara. Viviem al pol sud i la gent del nostre petit poblat no podia viure sense l’ajuda de la creu roja.
Però quan menys ens en vam adonar, ens haviem allunyat massa del poblat i ens vam perdre. Anavem massa depressa i no podiem parar. De sobte, vam xocar contra un bloc de gel ni gran ni petit.
-I ara que fem? –va dir la Clara amb cara d’espantada-. Estem perduts i no tenim la barca perquè sens ha trencat amb el xoc.
-Què vols que hi faci jo? –vaig respondre jo- l’únic que sé és que si en podem sortir d’aquesta ens espera una bona bronca a casa.
Ens vam assentar al tros de gel que haviem caigut rumiant que podriem fer.
Ja ho tinc! –vaig dir jo- anem remant cap en direcció nord amb l’ajuda de la brúixola que et va regalar la mare.
-Mala sort –em va dir la Clara-.
Per què? –li vaig preguntar-.
-Què perquè?
Molt fàcil! Doncs perquè la brúixola si que la tinc, però el rem... està amb la barca –em va respondre-.
En aquell moment em vaig deprimir molt perquè pensava que era una bona idea però no m’hi vaig fixar que el rem s’havia enfonsat amb la barca i encara que la tinguéssim estaria trencada.
De cop va passar una cosa estranya. Era com un petit terratrèmol que es anava fent cada cop més fort.
En sec, quan ens vam girar tots dos alhora al derrere, en un altre blog de gel, hi havia un nen! Però no era un nen normal i corrent, flotava a l’aire! Quina cosa més estranya que vaig veure. No savia si eren al•lucinacions meves o era real. Però tan si era estrany o no, hi vam parlar.
Es deia Àlex i tenia una mascota com un mico. Es deia Xixi. Era un mico que concedia qualsevol desig!
Com em va dir ell, estava flotant a l’aire perquè tenia ganes de volar i li va demanar a en Xixi que volia volar.
Li vam preguntar si tenia peres i ens va dir que no.
-Doncs vina a viure amb nosaltres! -Li vam dir-.
Però ara no podem tornar a casa perquè ens hem perdut.
Què es això? –va preguntar l’Àlex-. Un helicòpter?
És la creu roja!! La creu roja ens va salvar i també va vindre l’Àlex amb nosaltres.
Vam montar una festa molt grossa a casa.
FI
dijous, 7 de maig del 2009
ACRÒSTIC DE L'ORENETA
Res de tu no es pot distingir com la teva esquena fosca.
El teu ventre és clar.
No es pot estimar.
És de cua llarga.
Té niu de fang.
Ales negres i grosses.
dimecres, 6 de maig del 2009
dimarts, 28 d’abril del 2009
divendres, 24 d’abril del 2009
EL POEMA QUE HE FET
St. Jordi al drac matà
i un camp de roses va comptar.
La donzella un llibre li va regalar
i a ell li va encantar.
La donzella un llibre li va regalar
i a ell li va encantar.
St. Jordi al drac matà
i un camp de roses va comptar.
St. Jordi un llibre li va regalar
La donzella li va encantar
un camp de roses matà
i a ell el va comptar.
dimarts, 14 d’abril del 2009
POEMA DE ST. JORDI
Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!
dimarts, 31 de març del 2009
ENDURO IGUALADA
Aquest és el vídeo que vaig fer quan vaig anar a l'enduro d'igualada
El noi que passa és l'Ivan Cervantes.
Hi havia un noi que es deia Mika Ahola que al sortir d'una trialera va fer un cavallet sense voler i quasi que es menja la brossa i les persones que hi havien a allà.
L'Oriol Mena també ho va fer molt bé. Abans anava amb KTM però es va canviar a la Husaberg no sé perquè.
dimarts, 24 de març del 2009
LA SORTIDA DE NIT
LA SORTIDA DE NIT
Tot just sortíem de l’escola després de l’examen de socials.
- Tu què creus que has tret? – va preguntar en Joan-.
- Diria que un set i mig –va respondre en David-.
- Nomes? Ha, ha ha!. Jo trauré un deu! –va dir en Joan amb cara d’estar molt segur.
Doncs mira, qui tregui més mala nota passarà una nit al bosc que hi ha darrere de l’escola.
Al cap d’uns dies, la mestra de l’escola en va donar les notes:
NOTA D’EN JOAN: 8
NOTA D’EN DAVID: 8
- I ara que fem? –va dir en David-.
- Doncs anar-hi tots dos, perquè sinó no té gràcia. –va respondre en Joan-.
- Hi estic d’acord –va dir en David-.
Després de dos dies de preparacions i nervis, van anar al bosc que hi havia darrere mateix de l’escola. Amb un tres i no res van tindre la tenda de campanya muntada, n’eren uns experts perquè sempre havien anat de càmping amb la família. Van menjar, van jugar a jocs de taula i van anar a dormir tranquil•lament, o això feien veure l’un a l’altre.
En David de seguida es va adormir però en Joan no podia i va sortir de la tenda. Es va estirar a l’herba i va tancar els ulls. Van passar una, dues i tres hores i no es va aixecar. El Joan es va despertar perquè devia passar un conill o una cosa semblant i també va sortir.
Va veure en Joan estirat i el va despertar.
Que fas aquí dormint? –li va preguntar-.
Ah! M’havia adormit? És que no podia dormir dins la tenda i havia sortit per relaxar-me. –va respondre-. Els dos amics van riure, el contacte amb la natura els agradava i els feia feliços. Doncs vinga, anem a la tenda i dormim.
Gery
dijous, 5 de març del 2009
RAP FUSIONANT DOS POEMES
RAP
pintada de vermell i de neguit.
Catalunya és el nom d'aquesta rosa
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
Plena de carrers per on he tombat
per no passar els indrets que em coneixen.
Plena de veus que m’han cridat pel nom.
Plena de cambres on he cobrat records.
La rosa li ha donat gaudis i penes
i ell se l'estima fins qui sap on;
i amb ella té més sang a dins les venes
per poder vèncer tots els dracs del món.
Plena de finestres d’on he vist creixer
les piles de sols i de pluges que m’han fet anys.
Plena de dones que he seguit amb la vista.
Plena de nens que només sabran
coses que jo sé, i que no vull dir-los.
Poema ST. Jordi: Josep Maria de Segarra
LLEGIM POESIA A L'ESCOLA
LA CIUTAT
Plena de carrers per on he tombat
per no passar els indrets que em coneixen.
Plena de veus que m'han cridat pel nom.
Plena de cambres on he cobrat records.
Plena de finestres d'on he vist creixer
les piles de sols i de pluges que m'han fet anys.
Plena de dones que he seguit amb la vista.
Plena de nens que només sabran
coses que jo sé, i que no vull dir-los.
dimarts, 3 de febrer del 2009
ELS JOCS QUE JUGEM AL PATI
ens em cansat i em nat a juga a basket
ens em tornat a cansar i em pujat al tubu i ens pasavem la pilota i despres am dues
res mes a dir xd
enga dw
Avui al cole hem jugat a xutar la pilota al Sohaib i els Sohaib a nosaltres.
Ens em cansat i hem jugat a bàsquet, el Marc i el Sohaib s'han barallat i el Maciek allí fent tonteries igual que ara mateix.
Ens hem tornat a cansar i hem pujat al tub de fusta pasant-nos la pilota assentats i hem tornat al cole a ler castellà.
Fins un atre!